L amic Fritz
Erckmann-Chatrian
Catalan
We will print you a perfectly bound paperback of your selected title and send it to you at your nominated address
Below is a summary of L amic Fritz
L'AMIC FRITZ.
I.
Quan Zacaries Kobus, jutge de pau a Huneburg, finà en 1832, Fritz
Kobus, son fill, veient-se al cap d'una bella casa de la plaça de
les Acàcies, d'una bona hisenda a la vall de Meisenthal i d'un bé de
Déu d'escuts col·locats en sòlides hipoteques, eixugà les seves
llàgrimes, i es digué amb l'Eclesiastès: -Vanitat de vanitats! tot
és vanitat! ¿Quin aventatge donen als homes llurs treballs damunt la
terra? L'una generació passa i l'altra ve: el sol s'aixeca i es pon
avui com ahir; el vent bufa a tramuntana, i després bufa a migjorn;
els rius van a la mar, i la mar no se n'emplena; totes les coses
treballen més que l'home no arribarà a dir; l'ull no és mai saciat
de veure ni l'orella d'oir; hom oblida les coses passades, hom
oblidarà les que vindran; la millor cosa és el vagar... per no haver
de fer-se cap retret.
Així fou com raonà Fritz Kobus en aquell dia.
I l'endemà veient que el dia abans havia raonat bé, afegí encara:
-Et llevaràs entre set i vuit del matí, i la vella Katel et portarà
ton desdejuni, escollit per tu mateix, a ton grat. En acabat podràs
anar o bé al casino, a llegir el diari, o bé a donar un tomb pels
camps, per fer-te venir gana. A migdia, tornaràs per dinar; havent
dinat, repassaràs els comptes, cobraràs les rendes i faràs els
tractes. Al vespre, havent sopat, aniràs a la cerveseria del Gran
Cérvol, a fer algunes partides de _youker_ o de _rams_ amb els que
s'escaiguin de trobar-s'hi. Fumaràs pipes, buidaràs xops, i seràs
l'home més feliç del món. Procura tenir sempre el cap fred, els peus
calents i el ventre net: és el precepte del seny. I sobretot evita
aquestes tres coses: d'esdevenir massa gras, de pendre accions
industrials i de casar-te. Si ho compleixes, Kobus, goso predir-te
que arribaràs a ésser vell com Matusalem. Els que vinguin darrera
teu diran: -Era un home intel·ligent, un home de seny natural, un
gai compare!- Què podries desitjar més, si el mateix rei Salomó
declara que l'accident que colpeix l'home i el que colpeix la bèstia
són el mateix accident; que la mort de l'un és la mateixa mort que
la de l'altre, i que tots dos tenen el mateix alè!... ja que és així
-pensà Kobus,- fem per manera, almenys, d'aprofitar-nos de nostre
alè mentre ens és concedit d'alenar.
Doncs bé, per espai de quinze anys, Fritz Kobus seguí exactament la
regla que s'havia marcat a l'avançada: sa vella criada Katel, la
millor cuinera d'Huneburg, li serví sempre ells talls que més li
plaïen, cuinats de la manera que ell volia; tingué sempre la millor
_choucroute_, el millor pernil, les millors llonganisses i el millor
vi del país; consumí regularment una cinquena de xops de _bockbier_
a la cerveseria del Gran Cérvol; llegí amb regularitat el mateix
diari a la mateixa hora; i féu amb regularitat les seves partides de
_Youker_ i de _rams_ tan aviat amb l'un com amb l'altre.
Tot canviava al seu voltant, i només Fritz Kobus no canviava. Tots
sos vells companyons ascendien en llur graduació, i Kobus no els
tenia enveja. Al contrari: quan llegia en son periòdic que Yeri Hoos
acabava d'ésser nomenat capità d'hússars per son coratge; que Frantz
Sépel acabava d'inventar una màquina per a filar el cànem a meitat
de preu; que Petrus acabava d'aconseguir una càtedra de metafísica a
Munic, que Nickel Bischof acabava d'ésser condecorat amb l'orde del
Mèrit per ses belles poesies; tot seguit s'alegrava i deia: -Ara
veieu com malda, aquesta minyonia! Els uns es fan petar braços i
cames per servar mos béns; els altres fan invencions per
aconseguir-me les coses a sotapreu; els altres suen sang i aigua per
escriure poesies i fer-me passar una bella estona quan estic
tediosot... Ah! ah! ah!... bons minyons!
I les grosses galtes de Kobus s'inflaven; sa bocassa es fendia fins
a les orelles, son nassàs s'esclafava de satisfacció; feia una
riallada que no s'acabava mai més.
Altrament, havent tingut sempre cura de fer un exercici moderat,
Fritz es trobava cada dia millor; Sa fortuna augmentava raonablement
perquè no comprava accions i no volia enriquir-se de cop i volta;
estava franc de tots els neguits de la família com a solter que
havia restat; tot el secundava, tot el satisfeia, tot l'alegrava;
era un exemple vivent del bon humor que us procuren el seny natural
i la previsió humana, i, naturalment, tenint escuts tenia amics.
Impossib1e d'estar més content que Fritz; però no era del tot sense
treball, perquè ja us podeu pensar les innombrab1es proposicions de
casament que havia hagut de refusar durant aquests quinze anys; ja
us podeu pensar la mala fi de vídues i de noies que havien volgut
consagrar-se a la seva felicitat, i totes les astúcies de les bones
mares de família que de mes en mes i d'any en any havien assajat
d'atreure'l a llur casa i fer-lo decidir a favor de Carlota o de
Gretchen. No, no era sense treball que Kobus salvà la seva llibertat
d'aquesta universal conspiració.
Sobretot el vell rabí David Sichel -el més gran ajustador de
matrimonis que mai s'hagi vist en aquest pobre món,- el vell rabí
s'acarnissava a voler casar Fritz. Hom hauria dit que la seva honor
Back